Me’n vaig assabentar pel seu estat de Whatsapp, que l’Eva havia escrit un llibre i el signava per Sant Jordi. Jo, que teletreballo i no em podia escapar aquell dia, no vaig dubtar a fer-me’l enviar a casa i ja li vaig dir que el tema de la signatura, ja el dirimiríem fent un cafè.

I primer havia d’acabar un dels llibres de la saga de la Lisbeth (Salander) i després, venia el seu. I vet aquí, que ja l’he acabat i que seré jo que primer li deixaré una dedicatòria al llibre en forma de ressenya. Tampoc soc de mitges tintes, jo!

Doncs som-hi!

El llibre de l’Eva no és el tipus de llibre que llegeixo habitualment, perquè soc més de ficció, però del seu llibre de seguida em va atraure la possibilitat de tenir una finestra des d’on abocar-me a contemplar el paisatge de la seva experiència vital. Amb l’Eva ens hem trobat en comptades ocasions (majoritàriament per qüestions laborals), però en aquests encontres ja vaig entreveure en l’Eva/Lilith una persona emocionalment intensa, oberta de ment i molt lluitadora. Em ve al cap aquella cançó «Las chicas son guerreras» quan penso en ella. Lluitar no és fàcil i, a l’edat que tenim, ja hem hagut de bregar amb unes quantes coses, algunes semblants i altres diferents, i en determinats moments necessites fer canvis, provar coses noves, que són les que t’ajuden a portar-te altra vegada cap a la superfície i curar algunes ferides per poder seguir vivint plenament. El llibre de l’Eva per a mi es podria condensar en una sola paraula: RESILIÈNCIA. I aquesta paraula es va desgranant, a través d’aquesta finestra indiscreta que ens ha obert a les seves experiències, en amistats, amors, viatges, danses, caminades i riures compartits.

El llibre de l’Eva és ple d’invitacions a descobrir dos móns (el nostre món interior i l’exerior) i a atrevir-se a fer també allò que ens fa por, que creiem que ens limita, perquè vèncer la por ens fa conquerir una nova parcel·la de món. I l’Eva, a través del llibre, esdevé la guia de tots aquells amb qui comparteix viatge, ja sigui perquè formen part dels seus cercles o perquè hem decidit acompanyar-la per les pàgines del seu llibre.

Espero veure’t aviat, Eva, i a veure si tinc la sort d’entrar en aquest 4t cercle o en el 5è (que el 4t ja està molt atapeït!), perquè ara que et conec encara millor, tinc clar que ets de les persones de la meva llista de persones que val la pena.

De entrada m’ha impactat el títol que ja em fa reflexionar sobre com les nostres decisions condicionaran la resta de la nostra vida. Que Eva, sincera, autèntica, reflexiva, planera, ens expliqui to el que NO hagués fet si hagués acceptat continuar amb el pare dels seus fills es molt creatiu per que de fet el que ens explica es el que ha fet des de que es va separar. Però m’agrada molt com ho fa. Biografiant els seus contactes més íntims, en forma de agraïment sense estalviar-se critiques constructives, que l’han acompanyat en els bons moments, però també en els pitjors, a la vegada que ella mateixa va creixent amb elles i ells. Amb un llenguatge molt còmode per llegir sense parar i un ritme súper dinàmic. Això si, Eva de manera conscient deixa de banda precisament el pare dels seus fills y els fills mateixos, i centra tot el fantàstic relat en les amistats mes intimes i els seus viatges aventurers. Quatre dies llegint i no podia parar. M´ho he passat molt bé.

Aquest llibre tan personal fa reflexionar: Les persones que et vas creuant a la vida poden fer-te prendre decisions que et fan anar cap a un camí o un altre. Em vaig creuar amb l’Eva a Calella de Palafrugell (un dels indrets que surten al llibre) fa més de 25 anys, i gràcies a aquesta trobada vaig prendre una decisió que m’ha donat molts moments de felicitat.

Ens hem retrobat casualment arrel de la mort del pare dels meus fills, en Jaume, a qui ha dedicat aquest llibre. No puc més que agraïr un detall tan bonic.

Gràcies Eva per la teva energia, generositat i valentia, que es fa palesa al teu llibre. Les teves experiències, tan detalladament explicades al llibre, demostren que la vida pot ser de molts colors.

Un llibre valent, d’una dona valenta. Un plaer haver-lo llegit i haver-ne format una petita part.

M’ha fet pensar que encara em queden moltes coses per fer!!! Som-hi!!